Hola a tots i totes,
L’entrada d’avui tracta de mostrar
quin és el record que tinc de l’assignatura de Geografia com a punt de partida
per a dur a terme una petita reflexió sobre que canviaria i com ensenyaria jo,
com a futura mestra, aquesta matèria.
Centrant-nos únicament en l’etapa
d’educació obligatòria puc afirmar que els records existents respecte la
Geografia són quasi bé nuls. Únicament recordo l’estudi dels mapes físics dels
cinc continents, d’Espanya i de Catalunya a tercer de la ESO i l’estudi del mapa
polític i físic de Catalunya a quart de Primària. A part d’aquests pocs i una
mica depriments records respecte la Geografia, en tinc un altre de graciós tot
i que no aportava cap coneixement. Es tracta de la utilització dels atles com a
barrera visual entre companys per tal que no ens copiéssim durant els exàmens.
Fet aquest esforç de memòria i
tenint en compte els records obtinguts, trobo que és necessari canviar la
metodologia didàctica realitzada per a ensenyar la Geografia, deixant enrere
d’una vegada per totes les classes teòriques on el professor parla i els nens
escolten i memoritzen. Al meu entendre, el que s’ha de fer és potenciar la
curiositat de l’alumnat a partir de treballar els continguts de forma propera i
pràctica amb l’objectiu d’aconseguir que els estudiants realitzessin
aprenentatges significatius. Així doncs, jo intentaria potenciar l’aprenentatge
actiu dels alumnes, convertint-los en petits geògrafs/es. Intentaria iniciar
els continguts a partir d’inquietuds sorgides a l’aula; conflictes socials i
ambientals que afecten l’alumnat mitjançant
noticies de diaris, pel·lícules o documentals relacionats; d’una
sortida; etc. I a partir d’aquí seguiria l’aprenentatge mitjançant projectes
d’investigació, exposicions orals, sortides fora l’escola o la utilització de
les TIC.
Aconseguir un record agradable de
la geografia és possible, FEM-HO POSSIBLE!
